La tradició oral recollida diu que fa molts anys al mas del Cantalar va arribar un grup de gent vinguda de “França” compost d’hòmens, dones, xiquets i gent gran, que portaven un gran tresor. Els hòmens van deixar en el mas a les seues dones, xiquets i gent gran i se’n van tornar a “França”. De tots aquells hòmens no en va tornar cap. El tresor tal vegada no era monetari,… i ens ha arribat la informació que portaven llibres que van estar en mans de la família del Cantalar fins a l’època recent.
En el seu entorn es troben uns petroglifs amb uns símbols curiosos un text i unes serps dibuixades i un antropomorf que pot ser una representació del Deu Abraxas, que és un Déu que representa la dualitat del bé i del mal. Esta corrent filosòfic-religiosa va ser incorporada pels gnòstics, cristians primitius que a partir del segle III van ser declarats heretges i que mes tard va ser divulgada pels càtars que van ser presents a les nostres comarques durant el segle XIV.
Al Raco Molero trobem un cingle ple de gravats medievals, unes representacions molt curioses de campanars amb moltes campanes sobreposades i gent resant, a més de representacions de foc i una figura d’una església o catedral que podria representar que durant els actes inquisitorials solien començar a tocar les primeres campanes a l’eixida dels condemnats a morir a la foguera. Es un conjunt que ens recorda les escenes de simbologia valdense, amb l’home portador de la flama i la llum.
Qui sap si aquella gent refugiada de la persecució inquisitorial va arribar ací..? Tal vegada algun heretge, amagat com un masover que va poder dibuixar tot estos gravats?…
Tenim un món encara per estudiar a les nostres comarques i un tresor que protegir com és el petroglif del Cantalar i els gravats del Racó Molero…tot açò molt a prop de l’ermitori de Sant Pau d’Albocàsser.
